Torna enrere

Del pont de Baen a Espluga de Cuberes i Solduga

Icones d'informació (posar el cursor damunt)
camí d'anada i retorn
Primavera
Estiu
Tardor
Hivern
Covertura movil
Mal temps
Dur planell
hi ha fonts?
bonics paisatges
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI

Prendrem la carretera N-260 l'anomenat eix pirinenc entre les localitats de la Pobla de Segur i Gerri de la Sal, i passarem els Collegats. En el punt quilomètric 295, prendrem per un trencall a la dreta en direcció a Baen i que passa pel costat d'una capelleta de la Mare de Déu d'Esplà, coneguda a les contrades com "Esplà Xic" (580 m.).

Mapes: Serra del Boumort de l'Editorial Piolet.

La proposta que us presentem per a les sortides de la primavera d' enguany transcorre pels voltans de la Serra del Boumort, nom genèric que rep una àmplia zona a cavall de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell, físicament situada entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre i que comprèn, a més de la citada serra, les de Carreu, Cuberes i Solà de Solduga, entre altres. Aquestes contrades prepirinenques en les que predominen els materials calcaris i margosos constitueixen un gran anticlinal alpí d'orientació oest-est i formaven part fins fa ben poc d'una de les zones més poc conegudes de Catalunya. La seva aïllada situació, motivada per la seva dura orografia, afegit a una climatologia poc favorable i a unes precàries vies de comunicació, impròpies dels temps moderns, van provocar, durant el segle XX, la progressiva despoblació i que el patrimoni cultural i agropecuari es degradés fins a pràcticament desaparèixer. Aquestes condicions quasi feréstecs van ésser les que van propiciar que més de 12.000 hectàrees fossin declarades Reserva Nacional de Caça a fi de protegir adequadament els programes de repoblació faunística que s'hi havien iniciat poc temps abans, de les que cal remarcar: la de mamífers herbívors (la més reeixida n'és la del cérvol), la d'aus necròfagues carronyaires en risc de desaparició (com el trencalòs) i la d'aus gallinàcies salvatges (com el gall fer).

Recorrerem un dels camins més interessants i bells d'aquestes contrades. Passa pels llogarets actualment abandonats de l'Espluga de Cuberes i Solduga, amb esglesioles romàniques troglodítiques, testimonis de les precàries condicions de vida d'altres temps.

Distància
25,300 Km
Desnivell
+- 900
Senyalització
fites y marques rojes
Durada
6h 39m
Dificultat
Fácil
Veure fotos
Document PDF
Track GPS Garmin
Descripció de l'itinerari
  • Abans d'arribar a Gerri de la Sal agafarem la cruïlla que porta a Baén i tot just travessat el pont deixarem el vehícle i agafarem la pista forestal senyalitzada que surt a la dreta paral·lela al riu Noguera Pallaresa i que passa pel costat d'una capelleta de la Mare de Déu d'Esplà, coneguda a les contrades com "Esplà Xic" (580 m.).
  • 0 h 00' La pista comença planejant fins arribar al barranc del riu Major, que creuarem per una estreta palanca. Continuarem per la pista que ja puja decidida fins arribar a l'acollidora Font de Comacalent, a la dreta del camí, i que ens servirà per carregar aigua i fer un mos si l'horari ens ho demana (700 m. 30').
  • 0 h 30' Font de Comacalent, seguirem pista amunt fent alguna giragonsa però avançant en direcció sud-oest i guanyant alçada, cosa que ens permetrà anar eixamplant la perspectiva i descobrir el pla de Corts que s'estén a l'altre marge del Noguera Pallaresa. Aquest ric i divers altiplà amb la singularitat del llac de Montcortés es un dels estanys d'origen càrstic més important de Catalunya. A la poca estona arribarem a un revolt molt tancat on hi ha una segona capelleta, es l'anomenat revolt del Salt de la Núvia. (800 m.).
  • 1 h 15' Cruïlla Cartell, dreta. Agafarem un corriol que surt a la dreta i que entra de ple a la part obaga del bosc de Pentina. Pujarem entre les impressionants pinasses de formes tortuoses on viuen gran nombre d'ocells boscans, esquirols i fins i tot el gat fer, anomenat l'invisible.
  • 1 h 28' Salt de la núvia. (1.181m). Paratge on segons la llegenda, es va llançar, desesperada, una núvia. Hi ha qui diu que havia estat obligada a casar-se amb un hereu que no estimava i, en veure el paratge on havia de viure l'Espluga de Cuberes-, va preferir posar fi al seus dies. D es del Salt de la Núvia podem gaudir d'una vista magnífica del Congost de Collegats i del Barranc de l'Infern. El paisatge és més sec i rocallós. A l'altre cantó podem observar Gerri de la Sal, el Pla de Corts i el perfil de La Geganta Adormida
  • 1 h 33' Sortirem del bosc i canviarem radicalment d'ambient per arribar fins a un privilegiat i espectacular mirador sobre el congost de Collegats, la Portella de Pentina (1.050 m.)
  • Continuarem més o menys planejant pel camí de la solana on podrem observar fragments d'empedrat que encara conserva aquest antic camí medieval, transitat fins a finals dels anys seixanta pels habitants de Solduga per anar, principalment els dissabtes, al mercat de Gerri. No seria rar que en aquest indret veiéssim volar per damunt nostre algun rapinyaire planejador (trencalòs, voltor ó àguila daurada), ja que aprofiten les corrents tèrmiques que es produeixen amb la calor del sol per planejar sense esforç. Mentrestant i també sense esforç arribarem a una cruïlla senyalitzada amb fites, és la cruïlla per anar a L'Espluga de Cuberes. (1.200 m.).
  • 2 h 05' Cruïlla. Dreta. (1.200 m.). Agafarem doncs el camí que surt a la nostra dreta i baixarem la forta pendent en direcció sud-oest fins a l'Espluga de Cuberes. Mentre baixem caldrà aturar-nos per observar les construccions aixoplugades dins unes balmes penjades en un aparentment inaccessible espadat, a les quals accedirem per una rampa un xic amagada més cap a ponent. (1.000 m.).
  • 2 h 17 Espluga de Cuberes. La primera referència històrica d'aquest poblet es remunta a finals del segle XII i hi ha constància d'ésser habitat fins la Guerra Civil del 1936-1939. És interessant d'observar l'aflorament d'aigua al fons de la balma més occidental (espluga) i la disposició de les construccions al seu entorn, així com el conjunt culminat amb l'església romànica de Santa Coloma de l'Espluga.
  • L'ocupació de balmes i esplugues com a llocs habitats és habitual en època medieval, corresponen als primers assentaments de nous pobladors d'un territori, els quals busquen, en aquests refugis naturals, la protecció que en garanteixi la seva supervivència. En les proximitats de L'Espluga de Cuberes hi havia una Farga documentada al principi del segle X.
  • Caldrà tornar a desfer el camí fins la cruïlla, aquesta vegada però, caldrà suar-la un xic més; doncs la pendent es convertirà en pujada.
  • 02 h 41' Recobrarem el camí (1.200 m.) i la direcció perduda per endinsar-nos en un alzinar que ens portarà fins els marges d'uns antics conreus on el corriol s'anirà difuminant tot ascendint lleugerament. La vista però de les construccions ens guiarà camp a traves fins arribar al nucli d'un altre poble deshabitat, Solduga. (1.240 m.).
  • 3h 05' Solduga.(1235 m) Aquest poble, que presideix arrecerat a una cinglera el Solà del mateix nom i que apareix documentat per primera vegada al segle XIII, mereix una aturada. El seu estat de conservació denota l'abandó, no sols del mateix poble, sinó de tota l'activitat agrícola i ramadera que s'hi desenvolupava fins a principis dels anys setanta, quan va ser definitivament abandonat. Com a singularitats podrem veure l'esglesiola romànica de Sant Martí (segle XI), situada en un replà aprofitant la paret de la roca, de planta rectangular amb absis semicircular i un arc de descàrrega exterior, així con una curiosa i antiga construcció per recollir i canalitzar l'aigua. Malgrat l'ostensible abandó podem notar que els antics camps de conreu resten en gran part sense haver estat colonitzats per espècies arbusives, degut a que ramats de xais i cabres amb la seva acció fomenten la supervivència d'altres espècies animals puguin viure (perdiu roja i conill) i la caça.
  • Al fons del poble surt una pista que seguim i s'ha engolit l'antic camí. Sortirem del poble en direcció nord. Per la pista que voreja la gran penya que hi ha sobre nostre on trobarem unes quantes fonts, de potabilitat dubtosa, que surten de sota el cingle. Seguirem amb tendència a la dreta en direcció al coll de Solduga
  • 3 h 25' Deixem la pista(1420 m) per agafar un carriol a la dreta amb força fites i senyal vermelles que indiquen el sender, llom amunt.
  • Haurem anat abandonant, sense deixar de pujar, el bosc d'alzines i boix i entrarem en una zona clarissera de pins que es van salvar del gran incendi de 1987 i que més amunt es fa més ostensible. Seguint la mateixa direcció, acompanyats per uns punts vermells i respirant de tant en tant, per la pujadeta, arribarem a una zona de pins mes densa darrera la qual hi ha l'Esplà.
  • 3h 39' Ermita de la Mare de Deu d'Esplà (1532 m.) A l'Esplà trobarem una refeta capella, on anteriorment hi havia un antic Santuari. L'ermita, de planta rectangular simple, presidida per la Mare de Déu d'Esplà, gaudeix de certa devoció per part de la gent de les rodalies que hi celebren un aplec per la segona Pasqua, i té en el seu interior un dipòsit amb l'aigua que recull de la pluja. La panoràmica des de l'exterior és esplèndida. Al sud amb el teló de fons dels tres Montsecs, perfectament separats pels congostos de Mont-Rebei i Tarradets, podrem albirar Tremp, l'embassament de Sant Antoni i la Pobla de Segur. Més a prop, la successió de les serres orientals i meridionals de la reserva del Boumort es veuran separades sobtadament de la nostra posició pel barranc de l'Infern, als peus del Solà de Solduga. Si anem girant el cap podrem veure la Serra de Sant Gervàs a l'oest, la Maladeta al nord-oest i al nord tots els Pirineus de Lleida al nostre abast, amb la destacada presència per la seva relativa proximitat de la poderosa piràmide del Montsent del Pallars, en direcció nord, nord-est. Mentres, la vista cap a l'est queda tapada per la Mata del Coll de Pan, que dóna peu a la Serra de Cuberes. La seva estratègica posició motivà que durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'exercit republicà instal·les les seves línies de defensa del front de Catalunya en aquestes carenes, restes de les quals podrem observar un xic més a l'est, prop d'un refugi lliure de construcció recent.
  • Darrere de l'església surt una pista que ens mena a una cruïlla, la pista principal, prenem la pista de l'esquerra. Anem descendint sempre per la pista principal, deixant a dreta i esquerra pistes secundàries. Passem pel coll de Solduga on la pista fa unes marrades que es poden adreçar.
  • Anem trobant petites capelletes pel camí. Estem passant pel bosc de Pentina, en el vessant septentrional de la serra.
  • 5h 39' Retrobem la cruïlla del camí que hem pres al principi i continuem baixant fins trobar el barranc del riu Majori. Cinc-cents metres més endavant travessem el riu Noguera Pallaresa: estem al pont de Baen
  • 6h 39' Pont de Baen.
Estudi de la goezona de Collegats, per el nostre company J.A.Muñoz
on dormir
  • PENSIÓ L'Oreneta Tel: 9736621 25590 - Gerri de la Sal
on menjar
  • La Cova - Restaurant - 973.662.060
enllaços de interes

 

Envia correu a l´autor