Avenc del Coscoll

Història

Foto GEXXI Joan Montoya

Foto GEXXI Joan Montoya

Cap a finals dels anys seixanta membres del GELL localitzen i exploren per primer cop la cavitat, suposem que es va fer algun treball topogràfic, tot i que ha restat inèdit, atribuint-li un desnivell de 60 metres.

L’any 1982, arran de la redacció del capítol dedicat a l’espeleologia de la guia excursionista El Montsec i Muntanyes veïnes, i mercès a una vaga informació subministrada per un antic membre del grup, en Josep M. Molgó i jo, després de múltiples
intents, localitzem la cavitat. Desestimat el descens de la vertical que uneix els dos sectors de la cavitat, després de comprovar la inestabilitat dels blocs que s’acumulen arreu, realitzem l’aixecament topogràfic de la cavitat, que vam donar per finalitzada en un punt on l’esquerda resta taponada per blocs en equilibri precari, poc després de la cota –61, que semblava ésser el punt de màxima
fondària de l’avenc.

No és fins a principis de l’any 2005 que, a petició d’un company nou del grup, tornem a visitar la cavitat; arribats al seu punt final seguim la galeria, tot superant en oposició els blocs inestables, fins un punt on l’esquerda es parteix en dos; un cop superada una estretor descobrim una vertical que sembla força interessant.

La propera visita a la cavitat, amb la intenció de davallar la vertical, es veu frustrada tot just arribats a la capçalera del pou en caure un bloc i ferir un dels companys. Caldran encara dues sortides més per davallar la primera vertical, netejar i estabilitzar una segona i accedir a la tercera i última (ara sembla que sí) verticals, aconseguint arribar al punt de màxima fondària que, un cop fet l’aixecament topogràfic, ha resultat que és superior als 100 metres.

Fitxa de la cavitat

Municipi
Camarasa (La Noguera)
Coordenades
Long 0º 51’ 35”, Lat 41º 56’ 46” 650 m.
Espeleometria
Desnivell: –103 m; recorregut: 195 m
Situació
Pocs metres després del coll de Fontllonga (carretera C-13) i en direcció nord, neix una pista de servei de la línia d’alta tensió propera que cal seguir fins a la seva fi; al sud de la torre i a l’inici del baixant cal agafar un corriol que planeja cap al SW, segueix el peu d’un petit cingle, traspassa unes balmes i passa a mig camí de les dues boques, la superior al peu del cingle resta tapada pels matolls mentre que la inferior es troba en una depressió a la que s’accedeix mitjançant una breu desgrimpada.
Descripció
El sector al qual dóna accés la boca superior es compon de tres cambres de dimensions reduïdes en la darrera de les quals s’obre la comunicació amb el sector inferior.Per la boca inferior, i després d’un ressalt de 4 metres, es prossegueix per una esquerda amb fort pendent i sòl inestable fins a un eixamplament; cal remuntar un pas entre blocs i davallar a l’altre costat a una segona rampa plena de pols que mena a la cota màxima de l’any 1983. Una grimpada de 10 metres ens situa davant de l’estretor que comunica amb el sector nou, format per un pou de 17 m i 60 cm d’amplada mitjana, a la base del qual se n’obre un altre de 19 metres i una amplada que oscil·la entre els 40 i 60 cm, al seu peu i després de remuntar un
ressalt s’obre la darrera vertical, més rampada que les anteriors i de 16 metres de desnivell;
un petit tram subhoritzontal permet prosseguir alguns metres mentre la seva estretor ho fa possible.
Enllaços
Wikiloc
Espeleoindex
Blog Joan Montoya GEXII

 

Avenc del Coscoll

Topografia GELL 1983-2005

Cova dels Brugals

El dia 4-03-2012 vam decidir anar a fer una ullada a la cova dels Brugals per veure si podíem portar a la canalla nostra (nens d’entre 7 a 13 anys ). Els assistents, el Xavi, el Lupi i el Nando. Vam quedar ben aviadet al matí i després de fer un cafetonet vam agafar la carretera de Vielha fins a Pont de Muntanyana ( també conegut com a Puente de Montañana).

Just abans d’entrar al poble trenquem a la dreta direcció Tremp, anem seguint totes les indicacions que ens portaran fins al poble d’ Alzamora. Passem de llarg i agafem el desviament cap al coll d’Ares. Primera corba a l’esquerra deixarem el cotxe.

Un cop canviats i havent revisat varies vegades l’aproximació que havíem de fer comencem a caminar, tot just al costat del cotxe surt un corriol bastant marcat, i amb unes fites que cal seguir fins a la boca de la cova, no mes de 5 minuts caminant “xino-xano”, no feu cas als vostres companys d’expedició ja que donareu unes voltes que no comporten a cap lloc.

La boca de la cova no fa mes que 0,60×1,00mts i amb vertical, no te mes que uns 70-80cm de fondària amb el que no cal capo tipus de corda. Sembla estret però realment no te cap tipus de complicació. Un cop dintre ens desplacem fins a trobar el curs d’un rierol, a partir d’aquí el anem seguint (aconsellable botes d’aigua, però no imprescindible).

La cova amb si no es angosta però alta tampoc, ja que molta estona has d’anar acotxat, arriba un punt que el sostre ha caigut i desapareix el curs de l’aigua. La cova està tota afitada i no hi ha problemes per desorientar-se. A partir d’aquí trobarem bastantes formacions i realment val molt la pena.

Un cop tornem a trobar el riu l’anem seguint, hi ha un parell de racons que, personalment, son ben curiosos, el llit del riu blanc, amb unes petites balmes. Tot seguint el riu arribem al final de la cova, molt evident per una altra banda. Descansem una mica i reprenem el camí de tornada.

  • Aproximació 5 minuts
  • Temps 2 hores ( fent 90 fotos )
  • Retorn 5 minuts

 

 

Cova 5 agosto + Barranc Espuena

El passat dia 23 de juliol, es va realitzar una sortida a la Cueva del 5 de Agosto i al Barranco de Espuena (Saravillo – Huesca) per un tal Josep Mestres, alies “ Miret “.

L’accés a la Cova 5 de Agosto, es va fer per una pista des del poble de Saravillo fins arribar al refugi sense guarda Santa Isabel on vam deixar les “voitures”. Vam continuar caminant per la pista un quart d’hora més per continuar ascendint per un bosquet a la dreta de la pista, després un petit barranc i finalment vam travessar una petita pedrera. A l’entrada de la cova érem una colla de 13 arreplegats, entre joves, no tan joves i embarassades, que ens hi vam endinsar amb els monos, els cascos i els frontals. Vam descobrir un llarg túnel, vam arrossegar-nos per una petita gatera , vam veure alguna sala i algunes columnes de formacions rocoses entre d’altres coses. Els petits i l’embarassada es va portar com uns valents.

En sortir de la cova , a peu de cotxe, vam dinar un “petit lunch” que ens va permetre reposar forces per fer el Barranco de Espuena. Un barranc ple de ràpels, un d’ells de més de 58 metres. El nostre amic Jaume Garcia va vetllar per la nostra seguretat muntant els ràpels i aguantant la corda a peu de paret per a que ningú es cremés amb el vuit i amb la corda després de baixar un ràpel tan llarg. Un tip de ràpels tot plegat. Vam gaudir d’unes vistes espectaculars fent el barranc.

Tres dels nostres excursionistes vam optar per anar cap al poble a prendre un gelat enlloc de venir a fer el barranc.