Avenc del Coscoll

Història

Foto GEXXI Joan Montoya

Foto GEXXI Joan Montoya

Cap a finals dels anys seixanta membres del GELL localitzen i exploren per primer cop la cavitat, suposem que es va fer algun treball topogràfic, tot i que ha restat inèdit, atribuint-li un desnivell de 60 metres.

L’any 1982, arran de la redacció del capítol dedicat a l’espeleologia de la guia excursionista El Montsec i Muntanyes veïnes, i mercès a una vaga informació subministrada per un antic membre del grup, en Josep M. Molgó i jo, després de múltiples
intents, localitzem la cavitat. Desestimat el descens de la vertical que uneix els dos sectors de la cavitat, després de comprovar la inestabilitat dels blocs que s’acumulen arreu, realitzem l’aixecament topogràfic de la cavitat, que vam donar per finalitzada en un punt on l’esquerda resta taponada per blocs en equilibri precari, poc després de la cota –61, que semblava ésser el punt de màxima
fondària de l’avenc.

No és fins a principis de l’any 2005 que, a petició d’un company nou del grup, tornem a visitar la cavitat; arribats al seu punt final seguim la galeria, tot superant en oposició els blocs inestables, fins un punt on l’esquerda es parteix en dos; un cop superada una estretor descobrim una vertical que sembla força interessant.

La propera visita a la cavitat, amb la intenció de davallar la vertical, es veu frustrada tot just arribats a la capçalera del pou en caure un bloc i ferir un dels companys. Caldran encara dues sortides més per davallar la primera vertical, netejar i estabilitzar una segona i accedir a la tercera i última (ara sembla que sí) verticals, aconseguint arribar al punt de màxima fondària que, un cop fet l’aixecament topogràfic, ha resultat que és superior als 100 metres.

Fitxa de la cavitat

Municipi
Camarasa (La Noguera)
Coordenades
Long 0º 51’ 35”, Lat 41º 56’ 46” 650 m.
Espeleometria
Desnivell: –103 m; recorregut: 195 m
Situació
Pocs metres després del coll de Fontllonga (carretera C-13) i en direcció nord, neix una pista de servei de la línia d’alta tensió propera que cal seguir fins a la seva fi; al sud de la torre i a l’inici del baixant cal agafar un corriol que planeja cap al SW, segueix el peu d’un petit cingle, traspassa unes balmes i passa a mig camí de les dues boques, la superior al peu del cingle resta tapada pels matolls mentre que la inferior es troba en una depressió a la que s’accedeix mitjançant una breu desgrimpada.
Descripció
El sector al qual dóna accés la boca superior es compon de tres cambres de dimensions reduïdes en la darrera de les quals s’obre la comunicació amb el sector inferior.Per la boca inferior, i després d’un ressalt de 4 metres, es prossegueix per una esquerda amb fort pendent i sòl inestable fins a un eixamplament; cal remuntar un pas entre blocs i davallar a l’altre costat a una segona rampa plena de pols que mena a la cota màxima de l’any 1983. Una grimpada de 10 metres ens situa davant de l’estretor que comunica amb el sector nou, format per un pou de 17 m i 60 cm d’amplada mitjana, a la base del qual se n’obre un altre de 19 metres i una amplada que oscil·la entre els 40 i 60 cm, al seu peu i després de remuntar un
ressalt s’obre la darrera vertical, més rampada que les anteriors i de 16 metres de desnivell;
un petit tram subhoritzontal permet prosseguir alguns metres mentre la seva estretor ho fa possible.
Enllaços
Wikiloc
Espeleoindex
Blog Joan Montoya GEXII

 

Avenc del Coscoll

Topografia GELL 1983-2005