Patronat del Camí de Muntanya

Patronat del Camí de Muntanya

ANY
LLOC
PDF
+ INFO
FOTOS
1997
I Camí d'Alberola a Tartareu
1998
II Via romana, de Fontdepou a Àger
1999
III Àger a l'ermita de Pedra
2000
IV Guàrdia de Noguera al castell de Mur
2001
V Corçà al castell de Sant Llorenç
2002
VI Barranc del bosc fins a l'estació de Cellers
2003
VII Santa Linya a l'ermita de Sant Pere de Queralt
2003
VIII L'Ametlla fins a la Canal d'Osca
2004
IX Graonada mitjana fins al tram superior de la canal d'Osca
2005
X Ager a l'ermita del Co-lobó fins al roure de Cala Fi.
2006
XI Senyalització dels camins d’accés al Montsec de Rúbies o de Meià
   
2006
XII Hostal Roig a la cova del Gel
2007
XIII De la passarel·la d´Ager al llogaret de Rúbies
2008
XIV Camí de l´ermita de Remei d´Orones
2009
XV De l´estació de trens d´Àger al poble d´Àger, passant per la Regola
2010
XVI Del Poble de Millà al Puig de Millà
2011
XVII Sant Cristòfol de la Vall a l’ermita de Sant Andreu – Llimiana – San Cristòfol de la Vall per les Costes.
2012
XVIII De les Avellanes a Tartareu
     
2013
XIX Sant Cristofol de la Vall - Sant Miquel de la Vall (Vall de Barcedana)
 
2014 XX CAMÍ DE L'ALZINA DE MONTSEC  
2015 XXI CAMÍ VELL DE SAPEIRA A ESPLUGAFREDA  

Caminant per no caure en l´oblit

 

Reportatge extret del suplement dominical de "La Mañana" (Octubre 2005)

  • TEXT: JUDITH PINÓS
  • FOTOS: CEL / ANNA BRESOLÍ
L 'activitat que proposa el Centre Excursionista de Lleida, des del Patronat del Camí de Muntanya, per al proper cap de setmana "no tindria raó de ser a mitjans del segle passat", argumenta el Joan Ramon Segura abans d'entrar en matèria, reflexió encertada, ja que aquest primer diumenge de novembre, el dia 6, tindrà lloc la desena diada del camí de muntanya, durant la qual es recuperarà un tram de camí que va des de l'ermita del Colobó fins al roure de Cala Fi, un dels molts senders que travessen les terres lleidatanes fins arribar a algun raconet d'encant encisador, emblemàtic per una o altra història de la qual ha estat testimoni silenciós.
Antigament aquests itineraris, que unien unes viles amb altres, masies, poblacions amb les seves ermites més pròximes, eren les úniques vies de comunicació que existien i que s'utilitzaven tant els dies feiners com els festius. "En alguns llocs hi havia la tradició de mantenir el camí, i per aquesta raó hi havia un dia dey'o-ba que era una jornada durant la qual la gent es dedicava a arreglar camins", ens explica un dels coordinadors del Patronat.
Amb el despoblament d'aquests nuclis de muntanya, la modernització de la societat i la generalització dels vehicles motoritzats, aquests camins han caigut en desús i han començat a patir les conseqüències del pas del temps. Per tal que no es perdin en l'oblit els amants de la natura i del territori arrangen i senyalitzen aquestes vies que formen part de la història dels pobles.
Fa deu anys, els integrants del Patronat del Camí de Muntanya van fer aquesta reflexió al comprovar que cada vegada costava més arribar als llocs que de joves havien accedit fàcilment, i van observar, a més, que de tota la geografia catalana, la demarcació de Lleida era la que més patia aquesta pèrdua patrimonial, a partir d'aquí va sorgir la idea de formar el Patronat i de fer una diada del Camí de Muntanya, "tots aquests camins són prou importants i els hi volem dedicar almenys un dia a l'any", afirmen.
Fa deu anys aquests excursionistes es van adonar que s'estava perdent una part del nostre patrimoni cultural i històric, ja que les rutes són testimoni dels hàbits de la gent, i en elles s'hi ha escrit una part de la història dels nostres avantpassats.
Amb la voluntat integradora que caracteritza aquesta associació, es va crear una institució amb un nom diferent al del Centre Excursionista de Lleida, "perquè tothom qui ho desitgés, en formés part", mostra una vegada més d'aquest caràcter obert, i així en alguna de les diades han comptat amb la col-laboració d'altres persones que no formen part del CEL com per exemple el grup de Tartareu, membres del Centre Excursionista de Balaguer, el grup de mestres, i esperem rebre l'assistència, el proper cap de setmana, de tots aquells que sentin curiositat per aquest tema.
 
El patronat del camí de muntanya
Amb el seu caràcter d'entitat oberta a tots els qui desitgin formar-ne part, fa deu anys es va crear el Patronat del Camí de Muntanya, encarregat, entre d'altres, d'organtizar la jornada de recuperació dels camins de les terres lleidatanes, "una mena d'homenatge als senders recorreguts pels nostres avantapassats".
Actualment el Patronat està integrat per una dotzena de socis del Centre Excursionista entre els que es reparteixen les tasques, i que són el Jordi Guivernau, Josep Massot, Miquel Urbano, Lluís Taberner, Pau Salla, Rosendo Oliva, Andreu Cots, Pep Vicedo, Juli Baiori, Eloi Teixidó i Joan Ramon Segura.
Des de la seva formació com a entitat segueixen gairebé el mateix procediment a l'hora d'organtizar la Diada del Camí de Muntanya. Tot comença la primera quinzena de setembre amb una reunió per anar a veure el camí escollit i investigar el recorregut inicial d'aquella part d'història. El dissabte anterior a la diada es fa la "feina bruta", esbroçar el què fa més nosa perquè es pugui transitar mínimament el dia següent: la diada, que sempre se celebra el primer diumenge de novembre que no interfereixin amb Tot Sants.
El divendres següent es fa una revisió de la jornada, valorant objectivament com ha anat tot, pensant en què es pot millorar... i és també el dia en què es realitzen les propostes dels futurs camins que s'han de recuperar. Pels vols de Nadal es van a veure les diferents propostes i s'escolleix la més apropiada. Després de passar la primavera i l'estiu torna a començar el cicle de les tasques a fer perquè tot surti bé la següent edició.
Les tasques que es realitzen són molt variades i de vegades feixugues, i van des de la neteja i arranjament de la ruta fins a la senyalització mitjançant cartells i fites, creuen que "és molt important que els itineraris estiguin senyalitzats perquè molta gent si els camins no estan marcats no s'atreveixen a fer-los perquè no els coneixen". Els camins escollits són recorreguts d'aproximadament una hora; després de treure les males herbes i senyalitzar-lo, en els llocs es fan unes marques amb pintura verda, "no ens agrada pintar per pintar, només la utilitzem als llocs més dubtosos".
Després de tot, la valoració que fan de la tasca realitzada és molt positiva "perquè passen els anys i observes que els excursionistes utilitzen aquell camí que fa uns anys vam recuperar".



Camins recuperats
Des de la formació del Patronat del Camí de Muntanya s'han recuperat diferents itineraris per les terres lleidatanes, i s'han celebrat nou diades amb l'objectiu que petits, joves i grans col•laborin plegats en aquestes tasques de recuperació.

Durant la primera Diada del Camí de Muntanya es va recuperar un antic camí que comunicava l'alta Noguera amb Aragó, a través de la passarel•la de Tragó: el camí d'Alberola a Tar-tareu.
L'any següent, el 1999, al llarg de la segona Diada es va recuperar un tram de via romana, de Fontdepou a Àger. L'acte va tenir un caràcter reivindicatiu, ja que a la vegada que s'arranjava aquesta part de traçat romà, es demanava a l'Administració que la carretera de Balaguer a Àger evités fer malbé "un patrimoni històric d'aquestes característiques que havia sobreviscut al pas de més de 2.000 anys", com van argumentar.
La tercera Diada va començar a Àger per arribar fins a l'ermita de Pedra on van començar les tasques d'arranjament i senyalització fins a la font de Gabrieló.
La marxa pel Montsec va tenir també un caràcter reivindicatiu i l'ermita de Pedra va ser l'escenari escollit per la lectura d'un manifest en defensa d'aquesta serralada tan emblemàtica a les terres lleidatanes "excepcional per la bellesa, la fauna i per l'interès paleontològic dels jaciments fòssils", raó per la qual van demanar a la Generalitat més protecció i la inclusió a la xarxa d'espais naturals.
La proposta per la quarta diada va ser la recuperació d'un sender que enllaçava Guàrdia amb el castell de Mur, pel camí vell. La següent edició es va apostar també per l'itinerari fins un castell, des de Corçà fins al castell de Sant Llorenç.
La sisena va tenir lloc pel barranc del bosc fins a l'estació de Cellers, una elecció diferent a les dels darrers anys, ja que la importància del sender no venia donada pels punts que unia, sinó per l'encant d'ell mateix.
Excepcionalment la setena Diada es va celebrar al mes de maig del 2003, tenint com a objectiu l'arribada a l'ermita de Sant Pere de Queralt, sortint des de Santa Linya. L'ermita, una joia de l'arquitctura llombarda, està ubicada al cim d'un esperó rocallós situat al barranc de Sant Pere. El mes de novembre del mateix any, tal com ja anava esdevenint una tradició, va acollir la vuitena Diada, amb l'arranjament i senyalització d'un tram que va des de l'Ametlla fins a la Canal d'Osca. La novena Diada del Camí de Muntanya va recuperar el traçat que surt de la graonada mitjana fins al tram superior de la canal d'Osca.

 

El proper diumenge dia 6 de novembre tindrà lloc la desena Diada del Camí de Muntanya, una edició assenyalada, que coincideix a més amb el centenari del CEL, motiu pel qual, a més de la recuperació del tram de camí escollit, es preparà una cassola de tros a l'ermita del Co-lobó; els cuiners seran en Bali Sales i l'Antoni Martí.
Així, tots aquells que ho desitgin poden participar el proper diumenge dia 6 de novembre en la recuperació del tram de sender que condueix al visitant des de l'emblemàtic Colobó fins al roure de Cala Fi.

La desena Diada
La desena Diada començarà amb un esmorzar a dos quarts de nou del matí a Àger, des d'on se sortirà en direcció al Colobó per una pista degudament senyalitzada amb marques de pintura vermella.
Passats uns cinquanta minuts es faran dos grups de treball, un d'aquest continuarà per la pista i l'altre arribarà al santuari pel barranc. Una hora i mitja després de sortir d'Àger s'arribarà a un dels punts més emblemàtics dels Montsec: l'ermita i també refugi de Colobó, actualment molt deteriorat, i que serà el protagonista de la reivindicació d'aquest any.
Un cop al santuari els excursionistes prendran la pista que arriba fins a aquest per dalt, passats cinc minuts, trobaran un revolt marcat a l'esquerra de la pista, es deixa per agafar un senderó que surt recte cap al fons del barranc, on es posarà un primer cartell indicatiu. Tot seguit es baixa cap a un fondal que queda al davant i als dotze minuts s'arriba al barranc de l'Obaga de la Tossa on s'enllaça amb el corriol que hi puja des del final del camí carreter que ha quedat a la pujada del santuari. Aquí els excursionistes es trobaran el grup que ha pujat directament per barranc sense passar pel Colobó. Al cap de vint minuts hi ha una cruïlla de camins, per l'esquerra marxa un corriol cap a la cova d'en Rosell, a la dreta, sota un cingle hi ha una pleta. S'abandona el barranc i s'entra al bosc. Després de travessar-lo s'arriba a un extens camp, al final del qual es veuen les parets del corral de Cala Fi, edificació que dóna al nom a l'impressionant roure, objectiu d'aquest destí, el sisè roure més gran de Catalunya, amb un tronc de cinc metres de diàmatre, que necessita tres persones per abraçar-lo.
Un cop esbroçat i senyalitzat el recorregut escollit d'aquest any, es farà la tradicional fotografia de grup, amb tots els participants prop del cartell indicatiu del tram, i tot seguit es passarà al dinar de celebració.
Més d'un centenar de persones, petits, joves i grans, amb el respecte per la natura i el patrimoni històric i cultural com a punts en comú es donaran cita el proper diumenge dia sis de novembre a la localitat d'Àger per pujar fins al Colobó i allí emprendre les tasques de recuperació del camí fins al roure de Cala Fi, caminant plegats i treballant perquè la història d'aquesta terra no caigui en l'oblit.

 

Centre Excursionista de Lleida

Centre Excursionista de LLeida   cel@cel.cat
Comerç, 25 25007 Lleida - Telèfon: 973-24 23 29 - Fax: 973-23 44 97 Horari de dilluns a dijous, de 19'00h. a 21:30h. Divendres de 18:00 a 22:00h) BIBLIOTECA Dimars i divendres de 19:30 a 21:30.

  2015 CEL© Josep Sierra