RACO DE PENSAR

GOIGS AL CADÍ

Josep Punsola

Fonteta, me’n vaig,
que s’esborra el món;
com raja el teu raig,
que em ragi la son!
Me’n vaig... M’ajauré
no molt lluny d’ací.
Després dormiré...
Però abans de dormir,
caurà una pregària
de serres perdudes
amb nit a l’alçària,
de timbes retudes,
de prats en repòs,
de drings escampats,
ramats sense cos,
herbeis apagats;
i sentiré en mi,
com si fos la font,
la nit del Cadí
que em porta la son...
I somniaré que me’n vaig avall,
vers on riu la vall;
que el dia es desperta
amb els ulls tots clars;
que l‘hora deserta
em fa amic el pas;
que veig el rosari
al blanc santuari,
al verd dels seus prats